jueves, 21 de julio de 2011

Les nostres institucions

Molt sovint parlem de les nostres institucions i de la política, i com aquesta és jutjada per la seva gestió i resultats de tot un país.  Avuí m'agradaria fer-ne una petita reflexió.

 Cada dia escoltem noms com municipi, Generalitat, Estat o Unió Europea. És normal sentir nosticies sobre actuacions d'aquests organismes o institucions, sense tenir en compte diputacions, consells comarcals, mancomunitats o inclús altres institucions de caire més local inclús més d'àmbit internacional o europeu.

Tot això ens porta al pensament què, realment en l'actualitat la cultura i la nostra visió de la realitat ens porten a una veritable democràcia multinivell on el pes del rol polític i institucional, es reparteix sovint en 6 o 7 escales de poder polític, administratiu, social i cultural.

Aquest veritable laberint administratiu en ocasions és durament criticat i atacat, amb arguments de caire econònim i de gestió i cost de les mateixes. Malgrat tot això, voldria anar més enllà. No entraré a criticar o no la viabilitat o no de les institucions, sinó, si realment aquestes tenen contacte amb el dia a dia i amb la realitat ciutadana.

Realment la interconnexió política i l'ajut entre aquestes institucions queda tallada en sec i seccionada en el moment en el què els interessos polítics entren en joc, a la vegada en que la societat no demana més d'elles i entra en una interminable i destructiva crítica i atac permanent (obviant què realment ella té el veritable poder de canvi) doncs realment l'atac és molt fàcil de fer, mentre que la positivitat i la construcció conjunta no tant.

Així doncs l'argument què es sol donar i aplicar de què "no m'agrada, suo de tot" no és en cap cas positiu per la millora d'aquestes institucions. És fàcil entrar en la crítica, la indignació i l'intent de destrucció del sistema, però quan es demana ajuda des del poder polític a la societat aquesta no és capaç de donar resposta a aquesta crida i treballar ma a ma amb els seus representants. Els exemples en són molts... Disputes per interessos propis entre sindicats, patronals, associacions, partits, etc. El diàleg no arriba a existir mai, ja que moltes vegades s'acaba obviant el sentit comú i l'esperit de construcció  pels interessos. Em ve al cap, el moviment dels indignats, que no entraré a criticar o no, ja que la meva postura envers el tema està explicada i matitzada en aquest mateix bloc, però em va cridar l'atenció la crítica constant i l'atac contra les institucions sota un parell o tres d'idees com reforma del sistema electoral, aniquilació del sistema capitalista bancari i poder real a la societat, "al poble". Malgrat tot, quan se'ls preguntava, quins passos hem de dur a terme per fer-ho o, si més no, per debatir-ho, la resposta era "això què ho facin els polítics, no és cosa nostra".

És curiós doncs, com la crítica no implica idea, i com la "millora" no implica treball per part de la societat. L'hedonisme de l'actual societat pot ser en podria ser una resposta. Volem solucions, però no treballarem més del compte per canviar les coses.

Aleshores quan la societat és del tot innocent en els mals de l'actual sistema entra en joc l'argument B, en aquest cas el de la deslegitimització de les institucions i els polítics, que certament en ocasions, no ho fan del tot bé. Aleshores comença un interminable joc de disputes, atacs i deslegitimitzacions entre societat, classe política, sectors econòmics i altres organismes. Una veritable batalla campal de cerca de culpables.

Fa poc, una bona amiga meva, em va dir que realment el gran problema actual és la gran immaduresa social de la nostra societat. Immaduresa que es transforma en exigències però  a la vegada ceguesa a l'hora de parlar de valors. Quins valors tenim com a referents? Treball? Esforç? Ambició? Superació? Coratge per afrontar les dificultats? Força? Ajuda? Empatia?

Quins valors s'han transmès  a la societat, i als joves, per part de la passada generació? La del treball fàcil? O la de l'esforç?

Quines solucions es proposen?

Jo realment proposaria treball, esforç i dedicació per simplement, i permeteu-me que acabi així l'escrit, fer dels nostres somnis, una realitat!