sábado, 28 de mayo de 2011

La majoria silenciosa.

Avuí m'aixeco, tal com ahir, amb noves noticies sobre els "indignats" de la Plaça Catalunya. Els Mossos han agredit a la veïna del 5è del barri del costat, han agredit al gos de l'amic de l'amiga del veí del veí del meu millor amic, etc. Bé, permeteu-me que utilitzi aquesta ironia per descriure la incredulitat amb la que aquests dies, rectifico, aquestes hores, he hagut d'escoltar insults, i males paraules contra la nostra policia i contra el nostre conseller d'Interior.

Busco l'origen de la immensa manipulació que està sofrint aquest fet,per molts històric i "revolucionari" i que marcarà "un punt i final pels chorizos del sistema de los c..." (frases recollides d'amics/coneguts).

Malgrat tot, crec que abans de res, toca explicar alguns fets i fer algunes reflexions sobre l'actuació del divendres. La primera cosa que em ve al cap és que si tant pacifistes eren els "indignats" que expliquin a que es devia la presencia de totxanes, pals metàl.lics, barres, bombones de butà, gasoil, generadors, etc. al ben mig de la plaça Catalunya, al ben mig de la capital del nostre país.

Tanmateix que algú m'expliqui que portaven els 35 camions dels serveis municipals que van sortir aquell dia; i que algú m'expliqui perquè just el dissabte de reflexió la Plaça Cataulnya era un focus de "botellons", tràfic de drogues i actes antisistema i anarquistes.

De la mateixa manera m'agradaria que algú m'expliqui què se li va fer al monument de Francesc Macià (monument al president Macià sabotejat) qui era Buenaventura Durrutí i què li deu Catalunya i particularment mons pares i la meva família a aquest home, per tal que li haguem de fer un monument a aquest home.

També m'agradaria fer algunes preguntes als "indignats" i una d'elles és com van punxar les rodes dels camions de escombraries (35 per ser exactes)  que volien sortir de la Plaça Catalunya, amb flors? O pot ser amb "amor i pau"? I... com van lessionar als 37 mossos d'esquadra, la policia nacional del país? Amb flors, pau i amor? És lessiona a un mosso amb flors pau i amor senyors indignats? Tant pacífica era la seva acampada?

Permeteu-me fer una reflexió més acurada  encara sobre tots els fets i el desenvolupament i l'origen i objectiu dels "indignats".

Què és la Plaça Catalunya? Un càmping o un espai públic de tots i cadascuna dels barcelonins i barcelonines, i tots i cadascuna dels catalans i catalanes? Tanmateix, tenen autorització per realitzar una manifestació d'aquest tipus? Tenen un document conforme se'ls autoritza a acampar al mig de Plaça Catalunya en temporada turística? Algú pensa en la imatge que s'està  donant del nostre país?

A més a més, després de gairebé dues setmanes d'acampada, tots sabem que tot són queixes i ganes de canviar el sistema, però s'ha posat sobre la taula alguna proposta en ferm? Canvi d'alguna llei, Constitució, oEstatut? O és que es preten que això ho facin només els "chorizos i malparits" dels polítics? Pot ser formular propostes ja no és tant "guai" com per fer-ho senyors indignats?

Per últim trobo molt il.lògic que els que prediquen la destrucció de tot sistema d'organització i de la llei de la NO llei, vulguin crear una nova societat i un nou sistema. És si més no, un cert tipus de paradoxa només associable a certes mentalitats de l'esquerra més radical.

El canvi benvolguts amics, no vindrà per fer una acampada, una manifestació de uns milers de persones (recordem que la població de Catalunya és de 7'5 milions de persones),  el canvi vindrà el dia en que la societat prengui consciencia de les seves possibilitats i de les seves oportunitats, i això passa necessàriament per un procès de maduració social, la societat ha de madurar molt encara, ha d'aprendre molt encara, desgraciadament.

Si mirem les revolucions del nord d'Àfrica, veurem com no eren centenars o milers de persones, com no eren ni joves ni grans, ni ocupes ni antisistema, era 1 poble, per 1 nova societat. Manifestacions unitàries, centenars de milers de persones cridant i plorant pel canvi i la democràcia, i molts joves somiant, somiant pel futur, per un futur millor, un futur amb treball, on l'esforç sigui un valor reconegut, on el treball i el coratge siguin els guies del poble i els joves, on el canvi sigui sinònim  de força, de coratge, d'ambició, de treball, d' esforç i il.lusió. Jo em pregunto, de tots aquests valors, quants impliquen els "indignats" a la paraula canvi?

Quin és el canvi que prediquen? Canvi de valors? Quins valors prediquen? Perquè, com es pot canviar un model i tota una societat si no canviem els valors i l'escala de valors imperant en la mateixa? Estarien disposats a que l'esfoç i el treball siguin els eixos bàsics de la societat? Estarien disposats a mirar endevant amb força, coratge i treballallar, treballar durament i amb suor i llàgrimes pel canvi? O el canvi és acampar i estar amb els amics una estona al centre d'una plaça que plora veient com la societat no creix, no madura i no és capaç de mirar al futur i cau en els errors del passat?

P.D Som molts els que pensem així, som molts els que formem, la gran majoria silenciosa d'aquest país, i els que realment sabem que el canvi es portarà d'una altra manera. No som milers o centenars de milers de persones, som milions de persones que creiem encara en el nostre país i en el seu futur. La majoria silenciosa és present!

9 comentarios:

  1. Cristian molt bon post, molt bones reflexions, saps??? Això que exposes es el que pensa molta gent, es aquesta majoria silenciosa que no entén el que esta passant, com pot ser que uns suposats pacifistes ocupin impunement la via publica i es dediquin al botellon, a malmetre els monuments i a embrutar la plaça de Catalunya. Perquè d’entrada la ocupació de la via publica es il•legal, acampar a la via publica es il•legal, organitzar barbacoes amb bombones de butà a la via publica es il•legal, per tant tirar-se 15 dies de càmping a la plaça de Catalunya no només es il•legal sinó que es un insult a la democràcia.
    Aquesta il•legalitat que han fet els suposats “pacifics” indignats hauria d’haver estat desallotjada de la via pública des de el primer dia, i això era una competència exclusiva del alcalde Hereu i de la Guàrdia urbana, però l’alcalde no es va atrevir a utilitzar tota la legitimitat que li dona la llei i es va arronsar, creient que un cop passat les municipals marxarien.. i no ha estat així.
    Torno a repetir que es va intentar negociar una neteja de la zona, i que es van negar, que va haver provocacions envers els cossos de neteja i la policia, que van punxar les rodes dels camions i es van ferir 37 policies.. enfí al final la policia va esser expeditiva i contundent si, però existeix el principi d’autoritat la defensa del estat de dret i de la defensa dels ciutadans.
    El govern ha demostrat la seva fermesa, i el conseller de interior ha assumit tota la responsabilitat, posant-se al costat de la policia, i no com l’anterior que defugia responsabilitats, i que denigrava als mossos de esquadra.
    Les imatges segades de la contundent actuació policial, poden semblar molt dures, però s’ha d’entendre en el context de la provocació prèvia. La cronologia dels fets demostra que abans de la intervenció es va avisar reiteradament, i que només quan ja no hi va haver mes remei e va actuar,
    Segur que sortiran altres vídeos on es podrà demostrar que la provocació, la intransigència i els aldarulls provocats pels pacífics manifestants estaven ben calculats, per poder desprès fer veure una actuació desmesurada de la policia.
    Avui mes que mai em sento orgullós de ser militant de CDC, i del govern que tenim a Catalunya, endavant Felip, endavant president Mas.

    Quim Amorós

    ResponderEliminar
  2. ho sento nano. Crec que estàs força desinformat. Parles des de la intuïció i formules preguntes que no has volgut contestar perquè et dic que totes tenen resposta. Et recomano que et passis per plaça catalunya i comencis a llegir els missatges que la gent hi ha escrit. Son tot propostes per un mon millor.

    El dret a manifestar-se no sé si està o no reconegut per l'estat i les lleis però es tant legítim com que tu defensis la independència.

    Els mossos van prendre mal perquè feien mal.

    La gent es manifesta per molts motius diversos i si alguna cosa he après en política, es que tota manifestació multitudinària té raó de ser i no es pot menysprear.

    Cal reflexionar sobre el sistema democràtic actual, a madrid hi ha bipartidisme pràcticament, a catalunya s'emporten la meitat del que recauden cap a altres regions de forma totalment injusta i CiU va retallant. A espanya l'economia s'enfonsa per culpa de quatre multi milionaris que se'n riuen de nosaltres. Ha arribat l'hora, per aquests i molts més motius, de dir prou! El sistema s'ha re regenerar i la gent no es quedarà a casa esperant que centenars de milers de persones comencin a reflexionar de forma espontània, calen espurnes i la plaça de Catalunya n'és una.

    Robert

    ResponderEliminar
  3. Cristian: després d'un intercanvi d'impressions que ha anat derivant en discussió al Facebook et demano, en un entorn una mica menys 'sorollós', que tinguis la maduresa i serenitat de valorar si creus que amb la teva joventut has de fotre't en temes com aquest -frena abans de sentenciar-me- amb la contundència i seguretat amb què ho fas. Per a res et vull discutir que tu, com a persona, no hagis raonat el que estàs dient: no t'estic titllant de ninot al servei del poder ni 'rallades' antisistema. Però hauries de fer un petit 'stop&go' i, serenament, pensar: si totes les generacions precedents afirmen que durant l'adolescència (cada dia més dilatada) es pensa amb determinació d'una manera que, posteriorment es sol redibuixar: no pot ser que sigui una mica imprudent i poc responsable que jo utilitzi uns contactes i entorn determinat per donar veu a pensaments que potser, en pocs anys, podria veure redibuixats? El que t'estic demanat de la millor manera que sé, és una dosi d'humilitat i respecte. Això no treu que sigui infinitament millor veure joves preocupats i ocupats en la inquietud política que pel futbol (vull dir SOLS pel futbol) i les pitreres, com són molts altres. Et repeteixo el que t'he explicat anteriorment: t'ho diu un "jove" de 36 anys, que als 15 es trencava la cara sota el 'logo' dels Maulets amb total convicció i 20 anys més tard somia i s'esgarrifa (en positiu) davant l'onada sobiranista, però ha canviat molt les seves formes, respecte i empatia envers qui no pensa com jo. L'entusiasme i l'èmfasi obcecat que transmets, dirigit a gent 20 anys més gran que tú, sols fa que augmentar la resistència i l'enfrontament, enlloc de fer que t'escoltin i s'interessin per tu persones de diferent símbol. Si vols que et riguin la gara-gara els del teu entorn (sigui quin fos) ja vas bé. Si vols ser un home constructiu, que convenci en lloc de vèncer: frena una mica i escolta i coneix el teu interlocutor abans de 'disparar'. És un suggeriment d'algú molt semblant a tu: un ciutadà Català, preocupadíssim per el futur immediat del seu país, petit i estimat. Salut.

    ResponderEliminar
  4. No teniu cor, és indignant ke poguis dir akestes paraules... algún dia veuràs les coses de diferent manera... la vida és meravellosa i la violència no porta a res, ni el poder...
    19 anys ke tens... mare meva...

    ResponderEliminar
  5. ai, Cristian, Cristian... això és pixar fora de test...
    als de CIU ja us ha anat prou bé el sarau dels indignats ixí despistem mentre destrossem Catalunya... i ARA BARCELONA!! O.o! enhorabona, de tot cor (ironia!-> no cal ser demagog per dominar-la!)

    un de l'autònoma!

    ResponderEliminar
  6. Bé, veig com els comentaris (alguns tocant la frontera de l'atac i l'insult) s'han anat fent, i això ja està bé, cosa que vol dir que hi ha debat. Aniré per parts malgrat no entraré a discutir temes concrets, ja que considero que la meva opinió queda força clara en el post. Primer de tot,dir que vaig parlar i parlo no a través d'intuïcions, si no des del que he pogut veure, sentir, i palpar a plena plaça Catalunya, i tinc imatges gràfiques que així ho demostren i els fets (com els del Parlament) així m'han (ens han millor dit ) donat la raó. Per altra banda, l'edat... Hi ha algun problema a que un jove de 18 anys expressi la seva opinió deomcràticament tot utilitzant la paraula com a eïna de debat i participació? No és en tot cas el que "les indignats" reclamaven? O pot ser parlar i escoltar idees i opinions contràries a la d'uns pocs no interessa? Crec que la llibertat d'expressió i en la meva facultat de raonament, doncs la maduresa no es demostra per edat (pots tenir 36 o 40 anys i ser un complet immadur) sinó que es demostra per tota una trajectòria, uns valors i unes capacitats de la persona. Més temes... Als dos últims anònims us animaria a fer públics els vostres noms doncs l'anonimat 2.0 és tota una manca de valentia i una demostració de una falta de valors, i menys quan es fan acusacions com les que es fan, tot ratllant l'atac no només personal, sinó contra tot un país. Especialment parlo de l'últim comentari el de "l'autònoma". Si et fixes bé en cap moment trobaràs partidisme en les meves paraules ni el nom de "CiU" al post, simplement reflexiono i dono la meva opinió sobre uns fets i sobre les actuacions arran d'aquests mateixos fets. I per cert, la demagògia és quelcom ben allunyat de mi, i més aviat l'associo a la covardia de la persona de no saber o no voler enfrontar-se a la realitat i a la visió moral de les coses (coses que signant sota anonimat tot fent acusacions i atacs d'aquest estil són totalment relacionades a ella per mi)

    Gràcies tanmateix a les tantes persones que lluny de l'atac, discutim tot utilitzant la paraula i tot construint més que destruint realitats.

    Una abraçada,

    Cristian.

    ResponderEliminar
  7. que no et conec per anomenar-te demagog??
    massa bé i tot que et dec conéixer!
    Mare de Déu!!

    ResponderEliminar
  8. Bones "anònim"

    Home, dubto que realment em coneguis com per anomenar-me demagog! Realment jo sé com sóc, i els escrits així ho demostren: sinceritat i moral per sobre de tot! Trencar esquemes! ;)

    Tingueu bona tarda!

    ResponderEliminar
  9. Deixant de banda la qualitat retòrica i literària de l'autor, caldria recalcar que no es diu "al ben mig", sinó "al BELL mig". Del DIEC:

    bell -a

    4 adj. [LC] En locucions adverbials, precedint un nom que expressa temps o lloc, indica que es tracta d’aquell temps precís o d’aquell lloc precís. Al bell cim de la muntanya. Al bell peu de la congesta. Al bell mig de la plaça. Al bell punt que el vaig veure. Al bell cor de la nit. A bell raig.

    ResponderEliminar