sábado, 28 de mayo de 2011

La majoria silenciosa.

Avuí m'aixeco, tal com ahir, amb noves noticies sobre els "indignats" de la Plaça Catalunya. Els Mossos han agredit a la veïna del 5è del barri del costat, han agredit al gos de l'amic de l'amiga del veí del veí del meu millor amic, etc. Bé, permeteu-me que utilitzi aquesta ironia per descriure la incredulitat amb la que aquests dies, rectifico, aquestes hores, he hagut d'escoltar insults, i males paraules contra la nostra policia i contra el nostre conseller d'Interior.

Busco l'origen de la immensa manipulació que està sofrint aquest fet,per molts històric i "revolucionari" i que marcarà "un punt i final pels chorizos del sistema de los c..." (frases recollides d'amics/coneguts).

Malgrat tot, crec que abans de res, toca explicar alguns fets i fer algunes reflexions sobre l'actuació del divendres. La primera cosa que em ve al cap és que si tant pacifistes eren els "indignats" que expliquin a que es devia la presencia de totxanes, pals metàl.lics, barres, bombones de butà, gasoil, generadors, etc. al ben mig de la plaça Catalunya, al ben mig de la capital del nostre país.

Tanmateix que algú m'expliqui que portaven els 35 camions dels serveis municipals que van sortir aquell dia; i que algú m'expliqui perquè just el dissabte de reflexió la Plaça Cataulnya era un focus de "botellons", tràfic de drogues i actes antisistema i anarquistes.

De la mateixa manera m'agradaria que algú m'expliqui què se li va fer al monument de Francesc Macià (monument al president Macià sabotejat) qui era Buenaventura Durrutí i què li deu Catalunya i particularment mons pares i la meva família a aquest home, per tal que li haguem de fer un monument a aquest home.

També m'agradaria fer algunes preguntes als "indignats" i una d'elles és com van punxar les rodes dels camions de escombraries (35 per ser exactes)  que volien sortir de la Plaça Catalunya, amb flors? O pot ser amb "amor i pau"? I... com van lessionar als 37 mossos d'esquadra, la policia nacional del país? Amb flors, pau i amor? És lessiona a un mosso amb flors pau i amor senyors indignats? Tant pacífica era la seva acampada?

Permeteu-me fer una reflexió més acurada  encara sobre tots els fets i el desenvolupament i l'origen i objectiu dels "indignats".

Què és la Plaça Catalunya? Un càmping o un espai públic de tots i cadascuna dels barcelonins i barcelonines, i tots i cadascuna dels catalans i catalanes? Tanmateix, tenen autorització per realitzar una manifestació d'aquest tipus? Tenen un document conforme se'ls autoritza a acampar al mig de Plaça Catalunya en temporada turística? Algú pensa en la imatge que s'està  donant del nostre país?

A més a més, després de gairebé dues setmanes d'acampada, tots sabem que tot són queixes i ganes de canviar el sistema, però s'ha posat sobre la taula alguna proposta en ferm? Canvi d'alguna llei, Constitució, oEstatut? O és que es preten que això ho facin només els "chorizos i malparits" dels polítics? Pot ser formular propostes ja no és tant "guai" com per fer-ho senyors indignats?

Per últim trobo molt il.lògic que els que prediquen la destrucció de tot sistema d'organització i de la llei de la NO llei, vulguin crear una nova societat i un nou sistema. És si més no, un cert tipus de paradoxa només associable a certes mentalitats de l'esquerra més radical.

El canvi benvolguts amics, no vindrà per fer una acampada, una manifestació de uns milers de persones (recordem que la població de Catalunya és de 7'5 milions de persones),  el canvi vindrà el dia en que la societat prengui consciencia de les seves possibilitats i de les seves oportunitats, i això passa necessàriament per un procès de maduració social, la societat ha de madurar molt encara, ha d'aprendre molt encara, desgraciadament.

Si mirem les revolucions del nord d'Àfrica, veurem com no eren centenars o milers de persones, com no eren ni joves ni grans, ni ocupes ni antisistema, era 1 poble, per 1 nova societat. Manifestacions unitàries, centenars de milers de persones cridant i plorant pel canvi i la democràcia, i molts joves somiant, somiant pel futur, per un futur millor, un futur amb treball, on l'esforç sigui un valor reconegut, on el treball i el coratge siguin els guies del poble i els joves, on el canvi sigui sinònim  de força, de coratge, d'ambició, de treball, d' esforç i il.lusió. Jo em pregunto, de tots aquests valors, quants impliquen els "indignats" a la paraula canvi?

Quin és el canvi que prediquen? Canvi de valors? Quins valors prediquen? Perquè, com es pot canviar un model i tota una societat si no canviem els valors i l'escala de valors imperant en la mateixa? Estarien disposats a que l'esfoç i el treball siguin els eixos bàsics de la societat? Estarien disposats a mirar endevant amb força, coratge i treballallar, treballar durament i amb suor i llàgrimes pel canvi? O el canvi és acampar i estar amb els amics una estona al centre d'una plaça que plora veient com la societat no creix, no madura i no és capaç de mirar al futur i cau en els errors del passat?

P.D Som molts els que pensem així, som molts els que formem, la gran majoria silenciosa d'aquest país, i els que realment sabem que el canvi es portarà d'una altra manera. No som milers o centenars de milers de persones, som milions de persones que creiem encara en el nostre país i en el seu futur. La majoria silenciosa és present!