sábado, 15 de enero de 2011

Silenci i llibertat.

Abans de res, vull fer constar que he reflexionat molt sobre la publicació, o no, d'aquest post al meu bloc. Com tots sabreu, us vaig prometre arran d'uns enfrontaments amb un dirigent d'un partit del grup mixt, un post de reflexió i anàlisi de l'escena política catalana, de l'independentisme a Catalunya i del paper de certs partits en la vida del nostre país.

Malgrat tot, això no ha estat possible... Doncs, desgraciadament l'insult i les males maneres han intentat acabar amb la paraula i el diàleg alhora que amb el seny i el sentit comú.

No és fàcil expressar la meva opinió en aquest ambient, encara menys després d'haver sofert amenaces molt greus davant la meva persona; però, com molts de vosaltres sabreu, el valor de la paraula, la idea, el coratge i la valentia són un gran actiu en la meva vida i forma de ser. La llibertat de l'home és per mi un puntal clau de la nostra societat i un tret únic i característic de la nostra cultura: la cultura europea i catalana.

Des de ben petit, la política ha estat la meva vida; i des de ben petit, ha sigut font d'il.lusió, expectació, rigor, fortalesa, i esperança. I aquests valors, junt amb la idea de canvi, formació, coratge, i llibertat, són els que m'acompanyen dia a dia en la meva vida.

Uns valors, que davant res, ni ningú, seran traïts ni abandonats per cap motiu. Durant les últimes setmanes, he pogut veure, com l'insult d'alguns intentava amagar la paraula i el diàleg, a la vegada que veia com m'intentaven imposar unes suposades regles del silenci i el no-debat quan "l'omnipresència" de certes persones es feia veure i sentir. Desgraciadament, les cadenes del silenci i l'opressió, intentaven tancar la porta a la idea, el canvi, i la paraula.

Una "omnipresència" que evoca un sentiment de por, una "omnipresència" fins a cert punt animal, canina, que enrabiada, ataca i intenta desfer les persones, les idees, i les accions.

Però el que ens diferencia d'aquestes "omnipresències animals" és la paraula i l'ús que en fem per la discussió, el diàleg i el debat. Un debat que, en ocasions, donarà la raó al "més dèbil" però que entendrà de normes i valors democràtics.

Per tant, no sempre l'atac i l'experiència, conjugats amb prepotència i fanatisme idolàtric, poden amb el poder de la paraula, la idea, el somni i la joventut.

Crec doncs que com a país hem de fer de la joventut un actiu i no pas un passiu de la nostra societat; hem de fer d'ella una manera d'impulsar les nostres idees, les nostres reivindicacions, i les nostres esperances, perquè un poble que viu en el passat, és un poble que no avança que no creix i que no és lliure.

I és que toca als joves, construir un futur millor a través d'un present que ens escolta i ens dóna suport, i un passat que ens aconsella i ens mostra els seus errors i equivocacions, per tal de no errar, en la consecució dels nostres ideals. Se'ns cap mena de dubte, les cadenes del silenci, de la rabia i de l'opressió no han de formar part d'aquest futur, hem de saber cercar el veritables valors del nostre país: la llibertat, l'esforç i el coratge.

Visca Catalunya!

2 comentarios:

  1. Cristian, felicitats pel teu post, feia dies que esperava que publiquessis el que estaves sentint, el que t’estava succeint, tota la injustícia i tota la tirania que et volia escanyar, volien apagar la teva veu, i ho volien fer amb rancúnia, amb intolerància amb males maneres i amb insults. I això era un greuge contra la regla mes bàsica de la democràcia el dret a la paraula, el dret a defensar unes idees en llibertat, davant d’uns arguments utilitzaven l’insult i l’intent de desacreditar-te com a persona, això que provingués per part d’uns energúmens que formen part d’un partit que ratlla la il•legalitat per les seves idees homòfobes no era de estranyar, però que també provingués d’unes persones que suposadament pertanyien a un partit anomenat independentista, els desacredita i els situa al mateix nivell que l’altre. Al nivell de la intolerància i el feixisme.
    Tot això que t’ha succeït t’ha servit per fer-te mes fort encara Cristian, ja ho eres de fort, ningú t’ha regalat mai rés, i sempre t’has sortit bé davant de les dificultats. Però saps que han aconseguit?, han aconseguit que ara siguis tan fort que esdevindràs invencible.
    La força de la paraula i les idees s’acabaran imposant als insults i la intolerància. Davant de la provocació la ignorància i les propostes.
    Som els dipositaris de la confiança del poble de Catalunya i volem seguir sent-ho molts anys.
    Endavant Cristian, estàs predestinat a fer coses molt important pel nostre país.

    ResponderEliminar
  2. Didac Domene Marcé15 de enero de 2011, 14:38

    Cristian, prenc les teves paraules ''hem de fer de la joventut un actiu i no pas un passiu'' com a punt de referencia per a tots els joves Catalans, nosaltres construirem el nostre futur, avui i cada dia dels nostres dies, nosaltres podem, nosaltres ho farem ;-) Visca Catalunya!

    ResponderEliminar