martes, 25 de enero de 2011

Una Europa, un objectiu, un futur!

Fa pocs dies podíem veure com el president americà, Barack Obama, i el president xinès, Hu Jintao, en una reunió històrica: les dues potències mundials d'occident i de les noves potències emergents, units per tractar temes d'interés mundial.

Se'ns dubte, una reunió com aquesta ha estat molt comentada i ben valorada pels líders mundials, periodistes, i la massa crítica de la població americana, xinesa, i mundial. La consideració però que no fa ningú és la de les dues velles potències, la dels dos pensaments enfrenats: comunisme i capitalisme.

Fins fa poc, vam poder veure com el món es dividia en dos grans blocs, dos grans corrents polítiques, i perquè no dir-ho de concepció de la realitat humana, dos pols oposats, dos pols esgarrifosament forts i potents: parlem del capitalisme americà dels EEUU i el comunisme soviètic de l'antiga URSS, l'actual Rússia. Se'ns dubte, crida l'atenció que 60 anys després, es repeteixi la situació o, si més no, comenci a reproduir-se: el gran bloc capitalista americà, i el gran bloc emergent "neocomunista" de la Xina. La diferència radica però, en l'adjectiu que hom situa amb la Xina: "emergent". Quan un país emergeix de les cendres, no es pot permetre gaires ximpleries, ni gaires accions polítiques "poc correctes" cal silenci, disciplina interna i correcció a curt i mitjà termini o al menys, això és el que prediquen els oradors orientals. La pregunta però és clara: què passarà quan la Xina superi a totes les potències tradicionals en tots, o gairebé tots els indicadors econòmics mundials? Una Xina locomotora del planeta, una Xina amb uns nivells de benestar pot ser més grans que els europeus i americans, una Xina amb una economia forta, una política de ferro, i un creixent poder militar?



Però la pregunta que ens hem de fer és una altra, i és quin serà el paper dels 27 "micro" estats europeus en una bipolarització de les relacions polítiques a escala planetària. I que se'n farà de la cultura europea, la cultura de la llibertat, igualtat, el dret social, i el dret de cadascuns dels ciutadans? On quedarà la democràcia al nostre món? Als EE.UU? O a la R.P Xina?  A Washington, o a Beijing?  Quin paper tindran Brussel.les, Paris, Barcelona o Berlín al món?

Certament, amb aquestes reflexions no busco respostes, simplement fer veure que pot ser, ja ha arribat l'hora d'unir esforços i de fer realment 1 sola Europa, i no 27 Europes, amb un sol objectiu i no 27 objectius que ens divideixen i ens facin retrocedir... Una Europa que respecti els sentiments nacionals dels seus territoris, però alhora una Europa que cara el món defensi els nostres interessos, una Europa que escolti Catalunya, però que a la vegada pugui ser un vincle amb l'exterior, i una Europa que en cas de necessitat, ens ajudi a superar els nostres propis problemes.


En un món tant global, amb tantes "superpotències" ens hauríem de plantejar, si no estem trigant massa, si no són prou ja els més de 50 anys de trajectòria de construcció de les bases  europees , com per replantejar els objectius del vell continent, de la vella i,  bella Europa, per fer una nova Europa forta, cohesionada, i més lliure de la pressió exterior, en definitiva una Europa i un món, millor!

sábado, 15 de enero de 2011

Silenci i llibertat.

Abans de res, vull fer constar que he reflexionat molt sobre la publicació, o no, d'aquest post al meu bloc. Com tots sabreu, us vaig prometre arran d'uns enfrontaments amb un dirigent d'un partit del grup mixt, un post de reflexió i anàlisi de l'escena política catalana, de l'independentisme a Catalunya i del paper de certs partits en la vida del nostre país.

Malgrat tot, això no ha estat possible... Doncs, desgraciadament l'insult i les males maneres han intentat acabar amb la paraula i el diàleg alhora que amb el seny i el sentit comú.

No és fàcil expressar la meva opinió en aquest ambient, encara menys després d'haver sofert amenaces molt greus davant la meva persona; però, com molts de vosaltres sabreu, el valor de la paraula, la idea, el coratge i la valentia són un gran actiu en la meva vida i forma de ser. La llibertat de l'home és per mi un puntal clau de la nostra societat i un tret únic i característic de la nostra cultura: la cultura europea i catalana.

Des de ben petit, la política ha estat la meva vida; i des de ben petit, ha sigut font d'il.lusió, expectació, rigor, fortalesa, i esperança. I aquests valors, junt amb la idea de canvi, formació, coratge, i llibertat, són els que m'acompanyen dia a dia en la meva vida.

Uns valors, que davant res, ni ningú, seran traïts ni abandonats per cap motiu. Durant les últimes setmanes, he pogut veure, com l'insult d'alguns intentava amagar la paraula i el diàleg, a la vegada que veia com m'intentaven imposar unes suposades regles del silenci i el no-debat quan "l'omnipresència" de certes persones es feia veure i sentir. Desgraciadament, les cadenes del silenci i l'opressió, intentaven tancar la porta a la idea, el canvi, i la paraula.

Una "omnipresència" que evoca un sentiment de por, una "omnipresència" fins a cert punt animal, canina, que enrabiada, ataca i intenta desfer les persones, les idees, i les accions.

Però el que ens diferencia d'aquestes "omnipresències animals" és la paraula i l'ús que en fem per la discussió, el diàleg i el debat. Un debat que, en ocasions, donarà la raó al "més dèbil" però que entendrà de normes i valors democràtics.

Per tant, no sempre l'atac i l'experiència, conjugats amb prepotència i fanatisme idolàtric, poden amb el poder de la paraula, la idea, el somni i la joventut.

Crec doncs que com a país hem de fer de la joventut un actiu i no pas un passiu de la nostra societat; hem de fer d'ella una manera d'impulsar les nostres idees, les nostres reivindicacions, i les nostres esperances, perquè un poble que viu en el passat, és un poble que no avança que no creix i que no és lliure.

I és que toca als joves, construir un futur millor a través d'un present que ens escolta i ens dóna suport, i un passat que ens aconsella i ens mostra els seus errors i equivocacions, per tal de no errar, en la consecució dels nostres ideals. Se'ns cap mena de dubte, les cadenes del silenci, de la rabia i de l'opressió no han de formar part d'aquest futur, hem de saber cercar el veritables valors del nostre país: la llibertat, l'esforç i el coratge.

Visca Catalunya!