miércoles, 1 de diciembre de 2010


Ahir m'aixecava veient estadístiques, moltes se'ns dubte... La participació caurà en picat, els catalans no votaran, l'abstencionisme afavorirà a les forces de l'oposició i un munt de conjures i anàlisis no gaire bons no per la política del nostre país, sinó pel futur de la nostra societat.

Avuí m'aixeco i veig dades encara més altes de participació i veig un somriure en la cara de milions de catalans. Em pregunto què pot haver passat, i què pot motivar que un somriure acapari la ment i les cares dels nostres amics, veïns i familiars. Aleshores, em dedico a trucar a amics meus, i la resposta és clara " Cristian, per-fi! Cristian ja ho hem fet! " Era tanta la força i el sentiment evocat en aquestes paraules, que al meu cap venien idees, sentiments del tot bons... canvi, millora, solució, FUTUR.


Se'ns cap mena de dubte, podia veure un somriure d'esperança, d'il.lusió, de força, de coratge, de certesa, de CANVI i de FUTUR. Un somriure d'esperança envers a un poble llastrat per 7 anys d'enfonsament de la realitat nacional d'un país, un somriure d'esperança davant als centenars de milers de ciutadans que no tenen feina, un somriure d'esperança per aquells joves que no tenen feina, que la busquen, però no la troben; un somriure d'esperança envers als milers i milers de nois i noies que veuen com els seus amics no han acabat els estudis, i un somriure d'esperança als nostres avis que trobaran un somriure d'il.lusió pel futur dels seus nets i pel seu mateix, ja que veuran dignificada la seva vida i escoltada la seva veu, la veu de l'experiència. se'ns dubte un somriure que a atrapat a tot el nostre país i l'ha captivat, un somriure que farà veure als ulls dels nostres joves una llum i una flama d'esperança, que farà veure el món i la vida amb il.lusió, amb força, empenta i neguit per un futur amb possibilitats i que se'ls hi obre amb força i coratge. Un somriure que ha captivat totes les comarques del nostre país, des de les gironines terres fins les Terres de l'Ebre, passant per la capital del país,i donant un tomb per la capital de la terra ferma, de la nostre bonica Lleida.


Però, davant això ve al meu cap que la població catalana no ha estat mobilitzada per aquest somriure, sinó que la tristesa d'un país evocat al fracàs per les falses promeses, la passivitat i la mala manera de fer les coses, ha fet que la gent busqués l'escalfor de la seva llar i l'oblit envers el seu país. Per sort això no ha estat així i sembla ser que la força del somriure i del canvi ha penetrat dins les cases de cadascun de molts catalans que han vist com en aquestes eleccions estava en joc el seu futur així com el futur de tot un poble, e tot un país, de Catalunya.

Se'ns dubte, ara s'obre una etapa per a un país afeblit per un govern i una forma de fer política que no eren bons ni per Catalunya ni pels seus ciutadans. Ara fa falta veure el futur amb il.lusiió i esperança, amb força i coratge, per fer una Catalunya millor i un país on els seus joves tinguin esperança i confiança en ells mateixos, on els pares d'aquests joves els hi puguin garantir un bon futur amb una bona feina i un bon camí cap els seus somnis, i amb uns avis que vegin amb il.lusió i entusiasme uns nets que poden "menjar-se el món" i fer seu un futur se'ns dubte millor del present que estem vivint.

Així doncs, a mode de conclusió , una paraula ha recorregut el nostre país, la paraula canvi que portava associada un bonic somriure i un bonic somni de futur! El somriure ha triomfat ! ; )