miércoles, 1 de diciembre de 2010


Ahir m'aixecava veient estadístiques, moltes se'ns dubte... La participació caurà en picat, els catalans no votaran, l'abstencionisme afavorirà a les forces de l'oposició i un munt de conjures i anàlisis no gaire bons no per la política del nostre país, sinó pel futur de la nostra societat.

Avuí m'aixeco i veig dades encara més altes de participació i veig un somriure en la cara de milions de catalans. Em pregunto què pot haver passat, i què pot motivar que un somriure acapari la ment i les cares dels nostres amics, veïns i familiars. Aleshores, em dedico a trucar a amics meus, i la resposta és clara " Cristian, per-fi! Cristian ja ho hem fet! " Era tanta la força i el sentiment evocat en aquestes paraules, que al meu cap venien idees, sentiments del tot bons... canvi, millora, solució, FUTUR.


Se'ns cap mena de dubte, podia veure un somriure d'esperança, d'il.lusió, de força, de coratge, de certesa, de CANVI i de FUTUR. Un somriure d'esperança envers a un poble llastrat per 7 anys d'enfonsament de la realitat nacional d'un país, un somriure d'esperança davant als centenars de milers de ciutadans que no tenen feina, un somriure d'esperança per aquells joves que no tenen feina, que la busquen, però no la troben; un somriure d'esperança envers als milers i milers de nois i noies que veuen com els seus amics no han acabat els estudis, i un somriure d'esperança als nostres avis que trobaran un somriure d'il.lusió pel futur dels seus nets i pel seu mateix, ja que veuran dignificada la seva vida i escoltada la seva veu, la veu de l'experiència. se'ns dubte un somriure que a atrapat a tot el nostre país i l'ha captivat, un somriure que farà veure als ulls dels nostres joves una llum i una flama d'esperança, que farà veure el món i la vida amb il.lusió, amb força, empenta i neguit per un futur amb possibilitats i que se'ls hi obre amb força i coratge. Un somriure que ha captivat totes les comarques del nostre país, des de les gironines terres fins les Terres de l'Ebre, passant per la capital del país,i donant un tomb per la capital de la terra ferma, de la nostre bonica Lleida.


Però, davant això ve al meu cap que la població catalana no ha estat mobilitzada per aquest somriure, sinó que la tristesa d'un país evocat al fracàs per les falses promeses, la passivitat i la mala manera de fer les coses, ha fet que la gent busqués l'escalfor de la seva llar i l'oblit envers el seu país. Per sort això no ha estat així i sembla ser que la força del somriure i del canvi ha penetrat dins les cases de cadascun de molts catalans que han vist com en aquestes eleccions estava en joc el seu futur així com el futur de tot un poble, e tot un país, de Catalunya.

Se'ns dubte, ara s'obre una etapa per a un país afeblit per un govern i una forma de fer política que no eren bons ni per Catalunya ni pels seus ciutadans. Ara fa falta veure el futur amb il.lusiió i esperança, amb força i coratge, per fer una Catalunya millor i un país on els seus joves tinguin esperança i confiança en ells mateixos, on els pares d'aquests joves els hi puguin garantir un bon futur amb una bona feina i un bon camí cap els seus somnis, i amb uns avis que vegin amb il.lusió i entusiasme uns nets que poden "menjar-se el món" i fer seu un futur se'ns dubte millor del present que estem vivint.

Així doncs, a mode de conclusió , una paraula ha recorregut el nostre país, la paraula canvi que portava associada un bonic somriure i un bonic somni de futur! El somriure ha triomfat ! ; )

viernes, 26 de febrero de 2010

Comencem parlant de l'educació

Article 27. 1 Tothom té dret a l'educació. Es reconeix la llibertat d'enseyament.

Això és el que quedà expressat per la Constitució espanyola del 1978; tothom, sense discriminació de cap tipus per origen, residència o pensament, té dret a allò més essencial per a la societat: l' educació. Fins aquí tot correcte, tots hi estem d'acord i pensem que cap nen ni cap jove ha d'estar privat d'allò que li permetrà tenir un futur dintre la societat dels canvis i l'evolució constant. Malgrat tot, si hom continua llegint topa amb un article, que trenca aquest esquema tan bonic que ens intenta plantejar l'Estat espanyol, i és que l'article 27.4 desmorona el que la societat pensa de l'educació envers l'Estat.

Article 27. 4 l'ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.

Aleshores hem de plantejar-nos que entenem per enseyament bàsic i que entenem com a luxe que el propi nen/a, o jove vol fer i que l'Estat considera un fet del tot innecessari.
Actualment la llei, estipula que l'ensenyament bàsic i obligatori , correspon fins a l'anomenat 4t d'ESO o el seu equivalent en edat, fins als 16 anys. I és que és l'Estat espanyol, aquest Estat tan perfecte i útil per tots, el que lapida l'esperança de molts joves d'estudiar més sense patir, patir econòmicament, socialment i, inclús, familiarment. Quan un jove vol estudiar, perquè considera que vol tindre un futur, i té l'esperança de ser quelcom a la vida, es topa amb que s'inicia un veritable succionament econòmic per part de l'Estat a envers ell.


Si pensem en el Batxillerat, hom pot pensar que funciona correctament, però tan sols fa falta veure el que anomenem “selectivitat” per tal de veure com la trampa es fa evident. I es que si un alumne vol ser qualificat i obtindre el títol de Batxillerat completament, és a dir amb una nota final, ha de pagar, en concret 80 Euros. 80 Euros que et distancien de poder ser qualificat o no, 80 Euros que et distancien de poder ser quelcom en aquesta societat del coneixement, del progrés, de la globalització, o bé ser un simple esclau de l'Estat mantenint-se als seus peus, sense plantejar debat, cr´tica, construcció nacional, però en definitiva, són 80 Euros que et separen del concepte de persona com a quelcom capaç de formar-se i aplicar el teu saber, pel que és més important, pel teu poble.


Però el pitjor arriba quan el jove arriba a la universitat. Un jove ha de pagar entre 1000 i 3000 Euros per poder accedir a aquests dret universal,de l'eduació. No pot ser que en el nostre país un jove hagi de pagar per rebre eduació, ni univeristaria, ni de l'ESO. L'eduació ha de ser quelcom únic i protegit per lleis i normatives, així com per la Constituació per fer del nostre país, en el meu cs Catalunya, un país de progrés, éxits i excel.lència. Doncs no pot ser que un alumne quan acabi el seu Batxillerat s'hagi d'hipotecar per poder pagar 1 any de matrícula 1000 o 3000 Euros que es repetiran durant els anys següents. Països com França o Alemanya tenen una educaió totalment o parcialment gratuïta. No pot ser possible que s'acceptin aquestes realitats al.legant-hi que es tracta d'un procés de selecció universitària, jo no crec en seleccions, tothom que vulgui aspirar a la universitat ha de tenir el dret a fer-ho realitat, a poder formr-se, per tal d'evitar aquesta falta d'alumnes a les classes una vegada iniciat el curs, entre molts altres motius, s'està incorporant l'anomenat pla Bolonya on el professor tindrà un control més elevat dels seus alumnes i serà en definitiva el qui seleccionarà a aquells joves que es mereixen continuar els seus estudia, i per això tenim un poder legislatiu que pot, i deu legislar en aquest àmbit en casos d'abús de la bondat de l'Estat.

I és que és tan fàcil com fer la gratuïtat en el primer intent de treure's el curs, és a dir, que si es repeteix, l'alumne hagi de pagar una quantitat simbòlica per tal de financiar, en part, una petita part, els seus estudis, per exemple.


Jo no vull una gratuïtat total, però el que sí que vull és que tots els joves del nostre país puguin tenir una eduació, i l'accés a tots els esgraons de l'escala educativa, perquè tan sols així, aconseguirem un país fort, emblema de l'Europa del coneixement del segle XXI, insígnia del nostre saber i investigació, estandart de l'èxit del nostre poble, perquè l'educació suposa l'èxit, l'excel.lència; l'exigència d'un propi país davant el seu futur, perquè no hem d'oblidar, que si ens oblidem dels joves, els nostres joves s'oblidaran del nostre país, i això sense cap mena de dubte és el perill més gran amb el que s'enfronta la nostra societat, un país sense futur.